Copy
Mireu aquest correu en el vostre navegador
nº 29 - Setembre/Octubre 2016
"L'esser humà construeix molts murs i no prou ponts"
Isaac Newton

8a Jornada
Educadors socials penitenciaris


Compartint sumem,
i amb molt de sentit de l'humor ho fem


17 novembre 2016

 
L’estructura de la Jornada serà diferent a les darreres, aquest cop no hi hauran tallers. Ens vem adonar que hi ha projectes innovadors i molt interessants als centres, i ens mereixem una jornada de veritable intercanvi d’experiències així que, després de la ponència principal i l’esmorzar, presentarem el darrer programa elaborat per la CoP: “Preparació de la vida en llibertat” i diferents projectes dels centres: Camp de treball internacional de Joves; carnet de conduir; Horts als mòduls i Qbo (menjador social a St. Joan de Vilatorrada); Projecte de mediambient i reciclatge als mòduls; mòdul de respecte; el joc com a eina educativa....
 
El títol de la ponència principal: El valor educativo del Humor,
a càrrec de Jesús Damián Fernández, Educador Social.- Dr. en Pedagogía
 
Al final de la Jornada, una sorpresa !!!!!!
 
 


2 d'octubre,
D
ia Mundial
de l'Educació social


Entrevista a Raquel Gámez Serrano, autora de "A la seva pell"
Des de l'InfoEducadors hem tingut l'oportunitat d'entrevistar a Raquel Gàmez, educadora social, i autora de "A la seva pell", novel.la que atansa al gran públic les pràctiques i procediments de la professió de l'educador social a presons i, per extensió, del tractament penitenciari posant-lo davant del seu propi mirall i els seus clarobscurs. Agraïm a Raquel la seva col·laboració.
 

-D'on t'arriba l'interès per les presons?

Fa dos anys, com a material didàctic a la Universitat Oberta de Catalunya, vaig llegir el text A la meva pell, escrit en primera persona per un intern. Aquesta lectura em va provocar un neguit i tot seguit la necessitat d’aprofundir més sobre les presons. Volia saber-ne més i alhora apropar la seva realitat a un públic que no n’està gens familiaritzat. De les presons se’n sap poc i no s’ha publicat gaire. La novel·la és un thriller carcerari que es planteja des de la visió d’un intern i d’una educadora social. El títol, A la seva pell, n’és un homenatge d’aquest testimoni escrit.

-A A la seva pell qüestiones actituds i pràctiques habituals dels professionals de base de l'àrea de tractament. Com creus que es podrien millorar?

Em preocupa que el control social es vagi filtrant en el dia a dia dels tècnics de presons. Que cedeixin a aquesta pressió i que es puguin oblidar dels recursos −que cada disciplina els hi ofereix− per a deixar pas a protocols alienants, a expedients que afavoreixen l’etiquetatge, a certs programes higienistes que s’encarreguen de responsabilitzar només a l’intern del seu trànsit per la institució penitenciària. A la novel·la s’incideix en remarcar la dificultat amb què els educadors socials es troben a l’hora d’abordar l’acció socioeducativa  i la fortalesa que en requereix per no caure en el parany d’aquest mateix control. Crec que és important que l’educador social se centri en el procés que l’ajudarà a assolir les fites fixades en l’acció socioeducativa. Quan el “què” es veu limitat, el “com” pren rellevància, per tant haurà de ser curós i establir relacions de qualitat amb els interns, malgrat tot.

 

-Fins on creus que arriba la responsabilitat dels polítics i els comandaments de l'administració penitenciària en l'acció diària dels professionals de base com els educadors socials?

Les responsabilitats s’han de repartir. No només en són responsables els polítics o els directors de presons, que tenen l’encàrrec principal de vetllar per la institució, també la societat hauria de ser conscient que té el dret i el deure de participar en les decisions polítiques i socials. Però també els educadors socials i la resta de professionals que treballen a l’administració penitenciària. Els educadors socials hem de ser capaços de transmetre un missatge vàlid, compromès i actual amb els valors d’una societat que està en continua transformació. De la mateixa manera que s’exigeix als interns l’assumpció de responsabilitat, també s’ha d’exigir als professionals de base un estat d’alerta que permeti detectar i denunciar actes i intervencions que vagin en contra d’aquest missatge.
 

-Tens algun projecte més per continuar escrivint sobre els educadors socials a presons?

En un inici no m’ho havia plantejat però Gal·la, el personatge de l’educadora social, ha despertat tant d’interès que moltes persones m’han preguntat per la seva continuïtat. Així que no descarto aquesta possibilitat. Quant a les presons, he de dir que escrivint novel·la negra més d’una vegada hi serà present, perquè malauradament cada cop més la nostra societat s’està convertint en un estat on s’apliquen mesures judicials en comptes de socials.

Acció educativa als centres
 


52ª edició
“Universo Cultural,
el magazine abierto”

MR4 del CP Quatre Camins



15ª edició
“Palabras al viento,
el Magazine sin fronteras”

CP Puig de les Basses
Recursos / Reflexió

Begoña Román: "Ethos professional i corporatiu: la qualitat dels serveis socials des de l'ètica de les virtuts"

Begoña Román, professora titular d'ètica de la Universitat de Barcelona, col·laboradora de l'Institut Borja de Bioètica i presidenta del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. Román va reflexionar sobre l’important paper que té el factor ètic i humà a l'hora d'atendre les persones usuàries dels serveis socials.


 

Properes conferències DIXIT

Curtmetratges d'educació en valors

Chair UNESCO in applied research for Education in prison

Journal of Prison Education and Reentry

We've just published a new research paper by Kimberly Collica-Cox about how
a prison-based HIV peer program helped build bonds among incarcerated women.


 
*|2016|*

El nostre correu és:
*|infoeducadors@gmail.com|*